El Futbol des de General es un bloc de : ceSabadell.com

Ja sabem a que juguem

De molt poc serveix jugar bé a futbol si després no aconsegueixes els objectius que et marques, si no guanyes partits. Aquesta màxima és compleix al cent per cent a Segona Divisió B. Molt pocs equips, per no dir cap, practica un futbol atractiu, de toc. Tots els entrenadors primen abans el resultat que l’estètica. No es pot recriminar res. És del tot lícit i fins a cert punt és lògic. En aquesta categoria el que val són les victòries, els tres punts de cada diumenge. La resta, ningú s’enrecordarà si vas jugar bé o vas guanyar en l’única ocasió que vas tenir en els noranta minuts.

No vull llençar les campanes al vol tant d’hora, tot just hem jugat el segon partit de Lliga, però si una cosa ha portat nova Lluís Carreras és la seva missió de fer jugar bé a l’equip. Es podrà guanyar o perdre, i de fet encara no hem guanyat cap partit, tot i que tampoc l’hem perdut, i estem lloant la tasca del tècnic de Sant Pol de Mar. Carreras ja va anunciar en la roda de premsa de la seva presentació que el que volia era guanyar, evidentment, però sense deixar de fer un futbol atractiu que agradi als aficionats. El dia del Lleida es van veure poques pincelades d’aquest joc, però ahir a Badalona, els jugadors arlequinats van donar un bany de futbol de toc al Badalona de Manolo Márquez. No es va guanyar, però el joc, l’ambició i l’actitud dels jugadors és avui reconeguda per tots els aficionats del Sabadell.

Ben fàcil hagués estat per Carreras canviar d’estil de joc ahir diumenge. L’excusa del camp amb dimesions reduïdes i de gespa artificial haurien estat excuses perfectes per fer un joc més directe. Dies abans, l’entrenador ja va avisar que aquest era el joc que volia el Badalona i, per tant, hauríem de fer tot el contrari. I la va encertar. També va ajudar l’actitud de la majoria de jugadors del Sabadell ahir a El Centenari, el toc de qualitat de Manga al centre del camp, l’inspiració de Cuenca en el seu debut i Marc Fernández a les bandes i el treball d’Hiroshi al davant. Aquest equip té fonaments per fer-nos divertir. Només necessitem sort i paciència.

Foto: @rlekinats.com

Article escrit per : Miguel Angel | El 6 setembre 2010 | Arxivat a : Sabadell |

L’Almunia el tenim, ens falta Diego Torres

No, no m’he tornat boig. Ni l’Almunia ha deixat l’Arsenal ni Diego Torres el Badalona per tornar a la Nova Creu Alta. A les portes d’obrir la temporada 2010-2011, es inevitable donar un cop d’ull a la plantilla que fa deu anys va aconseguir jugar el primer play off d’ascens a Segona A. Aquell equip que va construir Pere Valentí Mora és el model de com s’ha de jugar a Segona B. Un extraordinari porter, acompanyat per una magnífica defensa, i a dalt un killer que t’asseguri entre 15 i 18 gols.

Tret d’algunes excepcions que es poden comptar amb els dits d’una mà, ara em ve a la memòria el Villareal B de fa un parell d’anys, la resta d’equips que acaben jugant les eliminatòries d’ascens tenen dues coses en comú: són sòlids defensivament i tenen un home-gol. Són els casos de Sant Andreu (Morales i Máyor) i Ontinyent (Rangel i David Torres) en el nostre grup el passat any. La primera part del tracte la tenim coberta. De Navas està entre els millors porters de la categoria i en aquest aspecte no podem ni debem dubtar d’ell. Ara falta l’altre 50%.

Trobar el nou Diego Torres és el factor que ens falta per estar adalt. Des de que Diego va deixar la Nova Creu Alta només Jordi Tarrés i Orife en la seva primera etapa han estat en xifres golejadores importants. Capilla, Vinuesa, Cuyami, Tariq, Guerra, Gallo, Madrigal, Joel, Javi Rodríguez, Ollès (a Segona B), Fran Arévalo o Arnal són els davanters de la última dècada que haurien d’haver marcat les diferències i no ho han fet. Encertar amb el golejador serà clau per optar a fer alguna cosa interessant en el nou curs que començarà d’aquí un mes.

Els precedents amb Joaquín Rodríguez són molt bons, pichichi dos anys seguits amb el San Roque, però ja sabem que passa amb els davanters quant arriben a la Creu Alta. També es veritat que serà important que Raúl Rodríguez, Eneko, Manga, Puigdollers i Juvenal estiguin en condicions de donar-li pilotes al sevillà. Si aconseguim que Joaquin sigui el nou Diego Torres i faci mínim 15 gols, farem play off segur. Per la porteria no us preocupeu, anem servits.

Bon estiu a tothom!

Article escrit per : Miguel Angel | El 27 juliol 2010 | Arxivat a : Sabadell |

I no fa falta un altre davanter?

La veritat és que no sé si serà bona notícia o no, però el Sabadell abans d’arribar al mes de juliol, té gairebé tancada la plantilla 2010-2011. Cert que ja han passat més d’un mes i mig del darrer partit a Vilajoiosa, però és de felicitar als responsables esportius amb la rapidesa que s’ha confeccionat el planter. Una enveja per molts d’altres equips de la categoria. Ara veurem si hem encertat amb els fitxatges, bàsic a la Segona Divisió B i amb un pressupost tan limitat. Avui s’ha fet oficial el jugador de banda dreta que tant s’havia parlat. El primer que va sortir va ser Gàmiz de l’Alicante, però al final ha arribat Raúl Rodríguez, un altre de la Grama, com Toni Lao. Sembla que seran els amos de la banda dreta de la Creu Alta.

Així doncs, la plantilla 2010-2011 comptarà amb aquests jugadors:

Porters: De Navas i Oriol Torres (Inter Primavera)

Defenses: Toni Lao (Gramenet), Chapi Arnau, Agustín, Pep Pagès, Àlex Ruiz i Bermudo

Migcampistes: Robles, Puigdollers, Juvenal, Alberto Manga (Austràlia), Raúl Rodríguez (Gramenet), Fito (Sabadell B) i Eneko (Alavés)

Davanters: Joaquín Rodríguez (San Roque), Raúl Pradas, Marc Fernández (retorn cessió) i Aitor Ramírez ‘Peque’ (Damm Juvenil)

Amb aquest panorama a mi em falten dos jugadors realment important dins la plantilla i segons les informacions que rebem a través dels mitjans de comunicació locals sembla que per la direcció esportiva no ho és tant. Un central i un davanter haurien de ser posicions reforçades. A la part defensiva, només comptem amb Agustín i Pagès com a centrals. És a dir, dos jugadors per dues posicions que han de competir durant 38 jornades. Anem curts. I no em val que Toni Lao i Àlex Ruiz poden jugar de centrals, que en cas d’emergència ho poden fer, però no per norma general. Per tant, reforçar la zona central defensiva hauria de ser primordial.

Un altre posició primordial sota el meu punt de vista hauria de ser la davantera. Amb l’únic fitxatge de Joaquín Rodríguez, amb dos davanters molt joves com Marc Fernández i ‘Peque’, i l’incògnita de Raúl Pradas, em sembla que anem massa justos d’efectius. Fitxar un altre davanter de garanties? Potser, però i per què no es confia amb Joel Álvarez? Tant ell com Roberto sembla no comptar en els plans de Lluís Carreras, però el de Juneda ha estat un jugador que en els dos anys que ha estat aquí ho ha donat tot a la gespa. Lluitador com pocs, amb jugadors en forma al darrera com esperem que ho siguin Manga, Puigdollers o el mateix Juvenal, seria un jugador a tenir en compte. Si finalment el lleidatà no troba equip no ens tanquem en banda i donem una nova oportunitat a Joel.

Article escrit per : Miguel Angel | El 28 juny 2010 | Arxivat a : Sabadell |

El primer (i únic) pas cap a la coherència

Vagi per endavant que l’odi que tinc cap a la Federació Espanyola de Futbol està al mateix nivell que la corrupció que practiquen els seus dirigents. Una Federació que s’ha mogut, es mou i es mourà sempre per interessos, amiguismes i diferents històries del tot immorals. Però avui dedico aquest article cap a un fet que sembla encaminat cap a una lògica fora de lo comú en aquesta Federació. S’ha aprovat un canvi de normativa referent als jugadors Sots 23 que afecta tant a la Segona Divisió B com a la Tercera. El que la majoria veiem com a normal, ells han tardat anys en adonar-se’n. I es que ja se sap, que on no n’hi ha no es pot treure res.

Però millor parlem del canvi de normativa que afectarà tant als jugadors com als clubs. Fins ara, la normativa era molt explícita, era obligatori tenir en plantilla a 6 jugadors menors de 23 anys. A partir de la temporada 2010-2011, aquestes sis fitxes ja no seran obligatòries sinó que la decisió recaurà en els mateixos clubs si volen o no omplir-les. L’únic requisit que posa la Federació és que tots els equips han de comptar amb setze fitxes, com a mínim, i quatre d’elles de jugadors professionals. Suposo que tothom estarà d’acord amb aquesta modificació. Una modificació que, sota el meu punt de vista, beneficiarà a totes les parts:

Primer de tot els jugadors. Molts d’ells era cridats pels clubs per tal de complir amb la llei i veien, d’aquesta manera, com en la majoria dels casos es tallava d’arrel la progressió del jugador. Molts pocs casos hem vist a un jugador jove ser important a Segona B, tret dels filial lògicament. Ara serà diferent, si els clubs volen tenir aquests jugadors serà el seu problema i si realment els volen en plantilla serà per fer-los jugar més o menys assíduament.

També surten beneficiats els clubs. En primer lloc pel tema econòmic. Si et pots estalviar una, dues, tres o més fitxes, són diners que es guarda el club per d’altres partides. I en segon lloc, és un pes que es treu de sobra els responsables de confeccionar la plantilla, que moltes vegades es tornaven bojos buscant aquests jugadors. I és que no era molt raonable que la Federació obligués als equips a tenir un nombre de fitxes ocupades.

Ara bé, no ens enganyem. Aquest canvi en la reglamentació és la excepció que confirma la regla. La meravellosa Federació Espanyola, del meravellós president Ángel María Villar, mai fa dos actes seguits amb dos dits de front. Ja avanço quina serà la pròxima relliscada: la confecció dels grups de Segona B. Més d’un s’estarà trencant el cap per quadrar els 80 equips de la categoria. D’aquí unes setmanes sabrem el resultat i llavors l’analitzarem.

Article escrit per : Miguel Angel | El 24 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |

Deixem-nos de romanticismes

Escric aquest article després de presenciar una de les escenes més estrambòtiques que recordo en un partit de futbol. I mira que n’he vist de partits! Fa unes setmanes, Adrian Arroyo, comentava en el seu blog el que li agradaven les últimes jornades per tot l’enrenou que es montava, avui afegeixo el poc que  m’agraden les eliminatòries d’ascens. Primer de tot és totalment vergonyós que en una categoria on hi participen 80 equips, només 4 obtinguin el premi de l’ascens. Molt podríem parlar de la Segona Divisió B, una categoria ruinosa de totes, totes. Però avui em centraré en l’altre competició que hi ha després de les respectives 38 jornades: els play off.

Ja ho diuen que el futbol és injust. D’això a Sabadell, desgraciadament, en tenim força de capítols. Fa poc més d’un any em vam viure un. No el recordaré perquè sinó em posaria de més mala llet. Avui n’hem presenciat un altre. L’Ontinyent, al qual reconec que no li tinc especial apreci, ha estat robat en el decisiu partit per l’ascens a Alcorcón. La veritat, desconec perquè la RFEF no vol que certs equips no pugin de categoria. Si l’any passat vam ser nosaltres els perjudicats, aquest ho han estat dos equips del nostre grup, Sant Andreu i Ontinyent. El Sant Andreu li van pispar l’ascens a la primera eliminatòria davant la Ponferradina i també va ser perjudicat en el partit d’anada al Mini Estadi la setmana passada. Avui l’Ontinyent, que per cert té un mèrit extraordinari, han vist com li xiulaven un penal més que dubtós i com li remontaven en el darrer minut en una jugada en que hi ha hagut unes mans i dos fores de jocs. Com per no cabrejar-se!

És per això que la Segona B no té res a veure amb el futbol d’èlit. Aquesta categoria és una jungla en que, normalment guanya, o el més poderós o el que millor sap moure’s per segons quins terrenys gens esportius. Per aquests motius ens hem de començar a posar les piles, deixem-nos de romanticismes i comencem a treballar i, sobretot, parlar amb les persones adequades. Del contrari, malviurem en aquesta categoria pels segles dels segles.

Article escrit per : Miguel Angel | El 20 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |

Bravo Eneko!

Cada cop tenim més perfilada la plantilla 2010-2011. Cert, encara queden peces, i algunes d’elles prou importants com ara un jugador de banda dreta, un o dos centrals i jo apuntaria un altre davanter si finalment Joel acaba trobant equip. Per cert, jo soc del paré de comptar amb el de Juneda. Però avui estem d’enhorabona perquè tot fa indicar que Eneko Fernández de Garayalde, com m’agrada aquest nom, continuarà sent jugador del Sabadell per la propera temporada. Aquest cop, a tots els efectes.

Sincerament, no se qui va ser el que va descobrir aquest jugador, un futbolista que havia passat pels filials del Saragossa i del Barcelona i que estava oblidat a la tribuna de Mendizorroza, però sens dubte se l’ha de felicitar. En només 15 partits que ha jugat l’aragonés amb la samarreta arlequinada ha demostrat sobradament que pot ser un jugador molt útil en els esquemes de Lluís Carreras. I el que és més important, ha demostrat més compromís que d’altres en tota la temporada. L’última prova ha estat saber que ell volia jugar a la Nova Creu Alta com fos i que ha forçat al màxim per rescindir el contracte amb el Deportivo Alavés. Per tot això, bravo Eneko!

Com he dit abans, s’està perfilant una plantilla molt interessant i que pocs pensàvem que es podia confeccionar degut a una nova retallada en el pressupost. Segurament, ha tingut molt a veure la serietat amb la que es treballa aquí econòmicament parlant. No queda un altre que felicitar a la junta directiva per aquest fet, que a la llarga ens està portant pel bon camí. Esperem trobar i encertar amb els fitxatges que falten: extrem dret i, sobretot, un o dos centrals. Seguirem pendents del mercat de fitxatges, una mica aturat, però que a partir de dilluns segurament es tornarà a posar en marxa una vegada acabades les corresponents eliminatòries d’ascens a Segona i Segona B.

Article escrit per : Miguel Angel | El 16 juny 2010 | Arxivat a : Sabadell |

Pretemporada 2010-2011

És cert que oficialment fins a 30 de juny no s’acaba la temporada 2009-2010, però amb la campanya tan desil·lusionant que hem viscut, fa setmanes o fins i tot mesos que els aficionats ja esperem la 2010-2011 com ‘agua de mayo’. Potser ens depararà més del mateix, però l’arlequinat és d’aquells que s’il·lusiona amb ben poc i per això no m’estranya que molts ja veiem en Joaquin Rodríguez el nou Diego Torres i a Alberto Manga al Cañadas de fa cinc anys. Per cert, possible retorn del murcià a la Nova Creu Alta? Aquest tema ho deixarem per un altre dia. Els aficionats ja estem esperant amb candeletes que la pretemporada comenci d’una vegada i es pugui veure en acció als nous fitxatges i tornar a pensar que deu mesos després lluitarem per l’ascens. Però quedem-nos en la pretemporada.

La pretemporada tothom sap que és aquella època de l’any que més odien els futbolistes. Venen d’estar gairebé dos mesos de vacances i s’han de posar de nou les piles físicament per aguantar tota una temporada. Les sessions d’entrenament es fan eternes i en molts dies per partida doble. Es fa més amena disputant partits amistosos o tornejos, molts d’ells contra equips molt inferiors al Sabadell. És aquí on vull anar. Trobo lògic que des d’un bon principi no es vulgui jugar contra un rival de cert nivell per tal d’anar agafant el ritme a poc a poc, però d’aquí a jugar tornejos de costellada a Sant Pere Molanta, amb tots els respectes, o partits contra un combinat de l’Escala on hi jugui fins i tot el preparador físic, em sembla una aberració. Accepto jugar contra un rival de Regional Preferent o Primera Catalana, però que el partit sigui el més seriós possible. A poder ser de 90 minuts. Dic això dels 90 minuts perquè com cada any tenim en el calendari marcat el Torneig d’Històrics.

Aquest torneig em sembla una gran iniciativa que aquest any arribarà a la 25a edició, però jo optaria per no jugar més aquest torneig fins que els organitzadors el modernitizin com cal. Sobre el meu parer no es pot jugar una fase prèvia en format triangular. Prefereixo jugar un partit amistós de tota la vida que dos mini-partits de mitja part cadascun. Això per no parlar dels partits consecutivament que hem de jugar. Recordo l’any passat que vam jugar en 4 dies seguits!

Així que des d’aquí demano als responsables d’organitzar la pretemporada 2010-2011 que ho facin a consciència, donant preferència a la preparació física dels jugadors i deixant d’una banda compromisos personals. Ah, i no se m’oblida la Copa Catalunya, però aquest mereix un article per ell solet. Els de la Federació Catalana s’ho estan guanyant a pols.

Article escrit per : Miguel Angel | El 31 maig 2010 | Arxivat a : Sabadell |

Dos anys esperant el partit de diumenge

Si una cosa demana l’afició a crits és que la pedrera, destrossada fa uns anys, torni a donar fruits. Que part de la plantilla del primer equip sigui sabadellenca i forjada a la Ciutat Esportiva d’Olimpia. Des de l’arribada de Soteras a la presidència i de professionals encapçalats per l’ex jugador i ex entrenador David Pirri, és evident que el Futbol Base ha crescut notablement. S’han aconseguit ascensos a totes les categories. L’única taca fins ara era el Sabadell B. La Segona Territorial no és una categoria seriosa per el filial d’un club professional. El salt entre Territorial i la Segona B és enorme i la possibilitat que algun dels jugadors del B debutin amb el primer equip són nules. Començar a escalar divisions és l’únic camí.

Aquest diumenge pot ser el primer pas. El Sabadell B, després d’una gran segona volta, arriba líder a l’última jornada del campionat i depén d’ell mateix per assolir l’ascens. Qui ho anava a dir a mitja temporada amb canvi d’entrenador i el liderat  a gairebé 10 punts! Doncs al final l’esforç té la seva recompensa. Com a mal menor, el filial jugaria una promoció contra un segon d’un altre grup de Barcelona. Però no crec que arribem a aquest extrem. Aquest equip té qualitat de sobres per pujar directament i ara que tenen l’oportunitat no la deixaran escapar. N’estic convençut!

Avui parlant amb uns amics respecte a aquest equip, un d’ells afirmava que aquesta temporada ha disfrutat més a Olimpia que a la Nova Creu Alta. Estic totalment d’acord. És encomiable com aquests futbolistes, tots sense cobrar, disfruten amb el futbol. Entrenen entresetmana a les tantes de la nit després de tot el dia treballant, els que tenen la sort de tenir feina, o estudiant. Potser per això aquest equip enganxa més que l’altre. Diguem-ne que son més terrenals. Per això es mereixen l’ascens. Bueno, per això i perquè l’any passat es van quedar a les portes. Molts dels integrants de la plantilla ja van viure la decepció de la temporada passada i per aquest motiu crec que diumenge no fallaran a El Prat. Porten dos anys esperant aquest dia. Serà l’hora de les felicitacions. S’haurà de felicitar a molta gent, primer als jugadors. Després al cos tècnic que va agafar les rendes a mitja temporada amb una plantilla molt tocada. A gent que treballa per l’equip desinteressadament, però també s’ha de felicitar, i espero que així ho facin qui ho hagin de fer, a aquelles persones que van començar aquest projecte a l’estiu del 2008. El diumenge és la fi d’un trajecte que ha deixat pel camí a uns quants jugadors, entrenadors i ajudants, però que són igual de protagonistes. ‘De buen nacido es ser agradecido’

Article escrit per : Miguel Angel | El 28 maig 2010 | Arxivat a : General,Sabadell B |