El Futbol des de General es un bloc de : ceSabadell.com

I no fa falta un altre davanter?

La veritat és que no sé si serà bona notícia o no, però el Sabadell abans d’arribar al mes de juliol, té gairebé tancada la plantilla 2010-2011. Cert que ja han passat més d’un mes i mig del darrer partit a Vilajoiosa, però és de felicitar als responsables esportius amb la rapidesa que s’ha confeccionat el planter. Una enveja per molts d’altres equips de la categoria. Ara veurem si hem encertat amb els fitxatges, bàsic a la Segona Divisió B i amb un pressupost tan limitat. Avui s’ha fet oficial el jugador de banda dreta que tant s’havia parlat. El primer que va sortir va ser Gàmiz de l’Alicante, però al final ha arribat Raúl Rodríguez, un altre de la Grama, com Toni Lao. Sembla que seran els amos de la banda dreta de la Creu Alta.

Així doncs, la plantilla 2010-2011 comptarà amb aquests jugadors:

Porters: De Navas i Oriol Torres (Inter Primavera)

Defenses: Toni Lao (Gramenet), Chapi Arnau, Agustín, Pep Pagès, Àlex Ruiz i Bermudo

Migcampistes: Robles, Puigdollers, Juvenal, Alberto Manga (Austràlia), Raúl Rodríguez (Gramenet), Fito (Sabadell B) i Eneko (Alavés)

Davanters: Joaquín Rodríguez (San Roque), Raúl Pradas, Marc Fernández (retorn cessió) i Aitor Ramírez ‘Peque’ (Damm Juvenil)

Amb aquest panorama a mi em falten dos jugadors realment important dins la plantilla i segons les informacions que rebem a través dels mitjans de comunicació locals sembla que per la direcció esportiva no ho és tant. Un central i un davanter haurien de ser posicions reforçades. A la part defensiva, només comptem amb Agustín i Pagès com a centrals. És a dir, dos jugadors per dues posicions que han de competir durant 38 jornades. Anem curts. I no em val que Toni Lao i Àlex Ruiz poden jugar de centrals, que en cas d’emergència ho poden fer, però no per norma general. Per tant, reforçar la zona central defensiva hauria de ser primordial.

Un altre posició primordial sota el meu punt de vista hauria de ser la davantera. Amb l’únic fitxatge de Joaquín Rodríguez, amb dos davanters molt joves com Marc Fernández i ‘Peque’, i l’incògnita de Raúl Pradas, em sembla que anem massa justos d’efectius. Fitxar un altre davanter de garanties? Potser, però i per què no es confia amb Joel Álvarez? Tant ell com Roberto sembla no comptar en els plans de Lluís Carreras, però el de Juneda ha estat un jugador que en els dos anys que ha estat aquí ho ha donat tot a la gespa. Lluitador com pocs, amb jugadors en forma al darrera com esperem que ho siguin Manga, Puigdollers o el mateix Juvenal, seria un jugador a tenir en compte. Si finalment el lleidatà no troba equip no ens tanquem en banda i donem una nova oportunitat a Joel.

Article escrit per : Miguel Angel | El 28 juny 2010 | Arxivat a : Sabadell |

El primer (i únic) pas cap a la coherència

Vagi per endavant que l’odi que tinc cap a la Federació Espanyola de Futbol està al mateix nivell que la corrupció que practiquen els seus dirigents. Una Federació que s’ha mogut, es mou i es mourà sempre per interessos, amiguismes i diferents històries del tot immorals. Però avui dedico aquest article cap a un fet que sembla encaminat cap a una lògica fora de lo comú en aquesta Federació. S’ha aprovat un canvi de normativa referent als jugadors Sots 23 que afecta tant a la Segona Divisió B com a la Tercera. El que la majoria veiem com a normal, ells han tardat anys en adonar-se’n. I es que ja se sap, que on no n’hi ha no es pot treure res.

Però millor parlem del canvi de normativa que afectarà tant als jugadors com als clubs. Fins ara, la normativa era molt explícita, era obligatori tenir en plantilla a 6 jugadors menors de 23 anys. A partir de la temporada 2010-2011, aquestes sis fitxes ja no seran obligatòries sinó que la decisió recaurà en els mateixos clubs si volen o no omplir-les. L’únic requisit que posa la Federació és que tots els equips han de comptar amb setze fitxes, com a mínim, i quatre d’elles de jugadors professionals. Suposo que tothom estarà d’acord amb aquesta modificació. Una modificació que, sota el meu punt de vista, beneficiarà a totes les parts:

Primer de tot els jugadors. Molts d’ells era cridats pels clubs per tal de complir amb la llei i veien, d’aquesta manera, com en la majoria dels casos es tallava d’arrel la progressió del jugador. Molts pocs casos hem vist a un jugador jove ser important a Segona B, tret dels filial lògicament. Ara serà diferent, si els clubs volen tenir aquests jugadors serà el seu problema i si realment els volen en plantilla serà per fer-los jugar més o menys assíduament.

També surten beneficiats els clubs. En primer lloc pel tema econòmic. Si et pots estalviar una, dues, tres o més fitxes, són diners que es guarda el club per d’altres partides. I en segon lloc, és un pes que es treu de sobra els responsables de confeccionar la plantilla, que moltes vegades es tornaven bojos buscant aquests jugadors. I és que no era molt raonable que la Federació obligués als equips a tenir un nombre de fitxes ocupades.

Ara bé, no ens enganyem. Aquest canvi en la reglamentació és la excepció que confirma la regla. La meravellosa Federació Espanyola, del meravellós president Ángel María Villar, mai fa dos actes seguits amb dos dits de front. Ja avanço quina serà la pròxima relliscada: la confecció dels grups de Segona B. Més d’un s’estarà trencant el cap per quadrar els 80 equips de la categoria. D’aquí unes setmanes sabrem el resultat i llavors l’analitzarem.

Article escrit per : Miguel Angel | El 24 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |

Deixem-nos de romanticismes

Escric aquest article després de presenciar una de les escenes més estrambòtiques que recordo en un partit de futbol. I mira que n’he vist de partits! Fa unes setmanes, Adrian Arroyo, comentava en el seu blog el que li agradaven les últimes jornades per tot l’enrenou que es montava, avui afegeixo el poc que  m’agraden les eliminatòries d’ascens. Primer de tot és totalment vergonyós que en una categoria on hi participen 80 equips, només 4 obtinguin el premi de l’ascens. Molt podríem parlar de la Segona Divisió B, una categoria ruinosa de totes, totes. Però avui em centraré en l’altre competició que hi ha després de les respectives 38 jornades: els play off.

Ja ho diuen que el futbol és injust. D’això a Sabadell, desgraciadament, en tenim força de capítols. Fa poc més d’un any em vam viure un. No el recordaré perquè sinó em posaria de més mala llet. Avui n’hem presenciat un altre. L’Ontinyent, al qual reconec que no li tinc especial apreci, ha estat robat en el decisiu partit per l’ascens a Alcorcón. La veritat, desconec perquè la RFEF no vol que certs equips no pugin de categoria. Si l’any passat vam ser nosaltres els perjudicats, aquest ho han estat dos equips del nostre grup, Sant Andreu i Ontinyent. El Sant Andreu li van pispar l’ascens a la primera eliminatòria davant la Ponferradina i també va ser perjudicat en el partit d’anada al Mini Estadi la setmana passada. Avui l’Ontinyent, que per cert té un mèrit extraordinari, han vist com li xiulaven un penal més que dubtós i com li remontaven en el darrer minut en una jugada en que hi ha hagut unes mans i dos fores de jocs. Com per no cabrejar-se!

És per això que la Segona B no té res a veure amb el futbol d’èlit. Aquesta categoria és una jungla en que, normalment guanya, o el més poderós o el que millor sap moure’s per segons quins terrenys gens esportius. Per aquests motius ens hem de començar a posar les piles, deixem-nos de romanticismes i comencem a treballar i, sobretot, parlar amb les persones adequades. Del contrari, malviurem en aquesta categoria pels segles dels segles.

Article escrit per : Miguel Angel | El 20 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |

Bravo Eneko!

Cada cop tenim més perfilada la plantilla 2010-2011. Cert, encara queden peces, i algunes d’elles prou importants com ara un jugador de banda dreta, un o dos centrals i jo apuntaria un altre davanter si finalment Joel acaba trobant equip. Per cert, jo soc del paré de comptar amb el de Juneda. Però avui estem d’enhorabona perquè tot fa indicar que Eneko Fernández de Garayalde, com m’agrada aquest nom, continuarà sent jugador del Sabadell per la propera temporada. Aquest cop, a tots els efectes.

Sincerament, no se qui va ser el que va descobrir aquest jugador, un futbolista que havia passat pels filials del Saragossa i del Barcelona i que estava oblidat a la tribuna de Mendizorroza, però sens dubte se l’ha de felicitar. En només 15 partits que ha jugat l’aragonés amb la samarreta arlequinada ha demostrat sobradament que pot ser un jugador molt útil en els esquemes de Lluís Carreras. I el que és més important, ha demostrat més compromís que d’altres en tota la temporada. L’última prova ha estat saber que ell volia jugar a la Nova Creu Alta com fos i que ha forçat al màxim per rescindir el contracte amb el Deportivo Alavés. Per tot això, bravo Eneko!

Com he dit abans, s’està perfilant una plantilla molt interessant i que pocs pensàvem que es podia confeccionar degut a una nova retallada en el pressupost. Segurament, ha tingut molt a veure la serietat amb la que es treballa aquí econòmicament parlant. No queda un altre que felicitar a la junta directiva per aquest fet, que a la llarga ens està portant pel bon camí. Esperem trobar i encertar amb els fitxatges que falten: extrem dret i, sobretot, un o dos centrals. Seguirem pendents del mercat de fitxatges, una mica aturat, però que a partir de dilluns segurament es tornarà a posar en marxa una vegada acabades les corresponents eliminatòries d’ascens a Segona i Segona B.

Article escrit per : Miguel Angel | El 16 juny 2010 | Arxivat a : Sabadell |