El Futbol des de General es un bloc de : ceSabadell.com

Ja sabem a que juguem

De molt poc serveix jugar bé a futbol si després no aconsegueixes els objectius que et marques, si no guanyes partits. Aquesta màxima és compleix al cent per cent a Segona Divisió B. Molt pocs equips, per no dir cap, practica un futbol atractiu, de toc. Tots els entrenadors primen abans el resultat que l’estètica. No es pot recriminar res. És del tot lícit i fins a cert punt és lògic. En aquesta categoria el que val són les victòries, els tres punts de cada diumenge. La resta, ningú s’enrecordarà si vas jugar bé o vas guanyar en l’única ocasió que vas tenir en els noranta minuts.

No vull llençar les campanes al vol tant d’hora, tot just hem jugat el segon partit de Lliga, però si una cosa ha portat nova Lluís Carreras és la seva missió de fer jugar bé a l’equip. Es podrà guanyar o perdre, i de fet encara no hem guanyat cap partit, tot i que tampoc l’hem perdut, i estem lloant la tasca del tècnic de Sant Pol de Mar. Carreras ja va anunciar en la roda de premsa de la seva presentació que el que volia era guanyar, evidentment, però sense deixar de fer un futbol atractiu que agradi als aficionats. El dia del Lleida es van veure poques pincelades d’aquest joc, però ahir a Badalona, els jugadors arlequinats van donar un bany de futbol de toc al Badalona de Manolo Márquez. No es va guanyar, però el joc, l’ambició i l’actitud dels jugadors és avui reconeguda per tots els aficionats del Sabadell.

Ben fàcil hagués estat per Carreras canviar d’estil de joc ahir diumenge. L’excusa del camp amb dimesions reduïdes i de gespa artificial haurien estat excuses perfectes per fer un joc més directe. Dies abans, l’entrenador ja va avisar que aquest era el joc que volia el Badalona i, per tant, hauríem de fer tot el contrari. I la va encertar. També va ajudar l’actitud de la majoria de jugadors del Sabadell ahir a El Centenari, el toc de qualitat de Manga al centre del camp, l’inspiració de Cuenca en el seu debut i Marc Fernández a les bandes i el treball d’Hiroshi al davant. Aquest equip té fonaments per fer-nos divertir. Només necessitem sort i paciència.

Foto: @rlekinats.com

Article escrit per : Miguel Angel | El 6 setembre 2010 | Arxivat a : Sabadell |

L’Almunia el tenim, ens falta Diego Torres

No, no m’he tornat boig. Ni l’Almunia ha deixat l’Arsenal ni Diego Torres el Badalona per tornar a la Nova Creu Alta. A les portes d’obrir la temporada 2010-2011, es inevitable donar un cop d’ull a la plantilla que fa deu anys va aconseguir jugar el primer play off d’ascens a Segona A. Aquell equip que va construir Pere Valentí Mora és el model de com s’ha de jugar a Segona B. Un extraordinari porter, acompanyat per una magnífica defensa, i a dalt un killer que t’asseguri entre 15 i 18 gols.

Tret d’algunes excepcions que es poden comptar amb els dits d’una mà, ara em ve a la memòria el Villareal B de fa un parell d’anys, la resta d’equips que acaben jugant les eliminatòries d’ascens tenen dues coses en comú: són sòlids defensivament i tenen un home-gol. Són els casos de Sant Andreu (Morales i Máyor) i Ontinyent (Rangel i David Torres) en el nostre grup el passat any. La primera part del tracte la tenim coberta. De Navas està entre els millors porters de la categoria i en aquest aspecte no podem ni debem dubtar d’ell. Ara falta l’altre 50%.

Trobar el nou Diego Torres és el factor que ens falta per estar adalt. Des de que Diego va deixar la Nova Creu Alta només Jordi Tarrés i Orife en la seva primera etapa han estat en xifres golejadores importants. Capilla, Vinuesa, Cuyami, Tariq, Guerra, Gallo, Madrigal, Joel, Javi Rodríguez, Ollès (a Segona B), Fran Arévalo o Arnal són els davanters de la última dècada que haurien d’haver marcat les diferències i no ho han fet. Encertar amb el golejador serà clau per optar a fer alguna cosa interessant en el nou curs que començarà d’aquí un mes.

Els precedents amb Joaquín Rodríguez són molt bons, pichichi dos anys seguits amb el San Roque, però ja sabem que passa amb els davanters quant arriben a la Creu Alta. També es veritat que serà important que Raúl Rodríguez, Eneko, Manga, Puigdollers i Juvenal estiguin en condicions de donar-li pilotes al sevillà. Si aconseguim que Joaquin sigui el nou Diego Torres i faci mínim 15 gols, farem play off segur. Per la porteria no us preocupeu, anem servits.

Bon estiu a tothom!

Article escrit per : Miguel Angel | El 27 juliol 2010 | Arxivat a : Sabadell |

I no fa falta un altre davanter?

La veritat és que no sé si serà bona notícia o no, però el Sabadell abans d’arribar al mes de juliol, té gairebé tancada la plantilla 2010-2011. Cert que ja han passat més d’un mes i mig del darrer partit a Vilajoiosa, però és de felicitar als responsables esportius amb la rapidesa que s’ha confeccionat el planter. Una enveja per molts d’altres equips de la categoria. Ara veurem si hem encertat amb els fitxatges, bàsic a la Segona Divisió B i amb un pressupost tan limitat. Avui s’ha fet oficial el jugador de banda dreta que tant s’havia parlat. El primer que va sortir va ser Gàmiz de l’Alicante, però al final ha arribat Raúl Rodríguez, un altre de la Grama, com Toni Lao. Sembla que seran els amos de la banda dreta de la Creu Alta.

Així doncs, la plantilla 2010-2011 comptarà amb aquests jugadors:

Porters: De Navas i Oriol Torres (Inter Primavera)

Defenses: Toni Lao (Gramenet), Chapi Arnau, Agustín, Pep Pagès, Àlex Ruiz i Bermudo

Migcampistes: Robles, Puigdollers, Juvenal, Alberto Manga (Austràlia), Raúl Rodríguez (Gramenet), Fito (Sabadell B) i Eneko (Alavés)

Davanters: Joaquín Rodríguez (San Roque), Raúl Pradas, Marc Fernández (retorn cessió) i Aitor Ramírez ‘Peque’ (Damm Juvenil)

Amb aquest panorama a mi em falten dos jugadors realment important dins la plantilla i segons les informacions que rebem a través dels mitjans de comunicació locals sembla que per la direcció esportiva no ho és tant. Un central i un davanter haurien de ser posicions reforçades. A la part defensiva, només comptem amb Agustín i Pagès com a centrals. És a dir, dos jugadors per dues posicions que han de competir durant 38 jornades. Anem curts. I no em val que Toni Lao i Àlex Ruiz poden jugar de centrals, que en cas d’emergència ho poden fer, però no per norma general. Per tant, reforçar la zona central defensiva hauria de ser primordial.

Un altre posició primordial sota el meu punt de vista hauria de ser la davantera. Amb l’únic fitxatge de Joaquín Rodríguez, amb dos davanters molt joves com Marc Fernández i ‘Peque’, i l’incògnita de Raúl Pradas, em sembla que anem massa justos d’efectius. Fitxar un altre davanter de garanties? Potser, però i per què no es confia amb Joel Álvarez? Tant ell com Roberto sembla no comptar en els plans de Lluís Carreras, però el de Juneda ha estat un jugador que en els dos anys que ha estat aquí ho ha donat tot a la gespa. Lluitador com pocs, amb jugadors en forma al darrera com esperem que ho siguin Manga, Puigdollers o el mateix Juvenal, seria un jugador a tenir en compte. Si finalment el lleidatà no troba equip no ens tanquem en banda i donem una nova oportunitat a Joel.

Article escrit per : Miguel Angel | El 28 juny 2010 | Arxivat a : Sabadell |

Bravo Eneko!

Cada cop tenim més perfilada la plantilla 2010-2011. Cert, encara queden peces, i algunes d’elles prou importants com ara un jugador de banda dreta, un o dos centrals i jo apuntaria un altre davanter si finalment Joel acaba trobant equip. Per cert, jo soc del paré de comptar amb el de Juneda. Però avui estem d’enhorabona perquè tot fa indicar que Eneko Fernández de Garayalde, com m’agrada aquest nom, continuarà sent jugador del Sabadell per la propera temporada. Aquest cop, a tots els efectes.

Sincerament, no se qui va ser el que va descobrir aquest jugador, un futbolista que havia passat pels filials del Saragossa i del Barcelona i que estava oblidat a la tribuna de Mendizorroza, però sens dubte se l’ha de felicitar. En només 15 partits que ha jugat l’aragonés amb la samarreta arlequinada ha demostrat sobradament que pot ser un jugador molt útil en els esquemes de Lluís Carreras. I el que és més important, ha demostrat més compromís que d’altres en tota la temporada. L’última prova ha estat saber que ell volia jugar a la Nova Creu Alta com fos i que ha forçat al màxim per rescindir el contracte amb el Deportivo Alavés. Per tot això, bravo Eneko!

Com he dit abans, s’està perfilant una plantilla molt interessant i que pocs pensàvem que es podia confeccionar degut a una nova retallada en el pressupost. Segurament, ha tingut molt a veure la serietat amb la que es treballa aquí econòmicament parlant. No queda un altre que felicitar a la junta directiva per aquest fet, que a la llarga ens està portant pel bon camí. Esperem trobar i encertar amb els fitxatges que falten: extrem dret i, sobretot, un o dos centrals. Seguirem pendents del mercat de fitxatges, una mica aturat, però que a partir de dilluns segurament es tornarà a posar en marxa una vegada acabades les corresponents eliminatòries d’ascens a Segona i Segona B.

Article escrit per : Miguel Angel | El 16 juny 2010 | Arxivat a : Sabadell |

Pretemporada 2010-2011

És cert que oficialment fins a 30 de juny no s’acaba la temporada 2009-2010, però amb la campanya tan desil·lusionant que hem viscut, fa setmanes o fins i tot mesos que els aficionats ja esperem la 2010-2011 com ‘agua de mayo’. Potser ens depararà més del mateix, però l’arlequinat és d’aquells que s’il·lusiona amb ben poc i per això no m’estranya que molts ja veiem en Joaquin Rodríguez el nou Diego Torres i a Alberto Manga al Cañadas de fa cinc anys. Per cert, possible retorn del murcià a la Nova Creu Alta? Aquest tema ho deixarem per un altre dia. Els aficionats ja estem esperant amb candeletes que la pretemporada comenci d’una vegada i es pugui veure en acció als nous fitxatges i tornar a pensar que deu mesos després lluitarem per l’ascens. Però quedem-nos en la pretemporada.

La pretemporada tothom sap que és aquella època de l’any que més odien els futbolistes. Venen d’estar gairebé dos mesos de vacances i s’han de posar de nou les piles físicament per aguantar tota una temporada. Les sessions d’entrenament es fan eternes i en molts dies per partida doble. Es fa més amena disputant partits amistosos o tornejos, molts d’ells contra equips molt inferiors al Sabadell. És aquí on vull anar. Trobo lògic que des d’un bon principi no es vulgui jugar contra un rival de cert nivell per tal d’anar agafant el ritme a poc a poc, però d’aquí a jugar tornejos de costellada a Sant Pere Molanta, amb tots els respectes, o partits contra un combinat de l’Escala on hi jugui fins i tot el preparador físic, em sembla una aberració. Accepto jugar contra un rival de Regional Preferent o Primera Catalana, però que el partit sigui el més seriós possible. A poder ser de 90 minuts. Dic això dels 90 minuts perquè com cada any tenim en el calendari marcat el Torneig d’Històrics.

Aquest torneig em sembla una gran iniciativa que aquest any arribarà a la 25a edició, però jo optaria per no jugar més aquest torneig fins que els organitzadors el modernitizin com cal. Sobre el meu parer no es pot jugar una fase prèvia en format triangular. Prefereixo jugar un partit amistós de tota la vida que dos mini-partits de mitja part cadascun. Això per no parlar dels partits consecutivament que hem de jugar. Recordo l’any passat que vam jugar en 4 dies seguits!

Així que des d’aquí demano als responsables d’organitzar la pretemporada 2010-2011 que ho facin a consciència, donant preferència a la preparació física dels jugadors i deixant d’una banda compromisos personals. Ah, i no se m’oblida la Copa Catalunya, però aquest mereix un article per ell solet. Els de la Federació Catalana s’ho estan guanyant a pols.

Article escrit per : Miguel Angel | El 31 maig 2010 | Arxivat a : Sabadell |