El Futbol des de General es un bloc de : ceSabadell.com

El primer (i únic) pas cap a la coherència

Vagi per endavant que l’odi que tinc cap a la Federació Espanyola de Futbol està al mateix nivell que la corrupció que practiquen els seus dirigents. Una Federació que s’ha mogut, es mou i es mourà sempre per interessos, amiguismes i diferents històries del tot immorals. Però avui dedico aquest article cap a un fet que sembla encaminat cap a una lògica fora de lo comú en aquesta Federació. S’ha aprovat un canvi de normativa referent als jugadors Sots 23 que afecta tant a la Segona Divisió B com a la Tercera. El que la majoria veiem com a normal, ells han tardat anys en adonar-se’n. I es que ja se sap, que on no n’hi ha no es pot treure res.

Però millor parlem del canvi de normativa que afectarà tant als jugadors com als clubs. Fins ara, la normativa era molt explícita, era obligatori tenir en plantilla a 6 jugadors menors de 23 anys. A partir de la temporada 2010-2011, aquestes sis fitxes ja no seran obligatòries sinó que la decisió recaurà en els mateixos clubs si volen o no omplir-les. L’únic requisit que posa la Federació és que tots els equips han de comptar amb setze fitxes, com a mínim, i quatre d’elles de jugadors professionals. Suposo que tothom estarà d’acord amb aquesta modificació. Una modificació que, sota el meu punt de vista, beneficiarà a totes les parts:

Primer de tot els jugadors. Molts d’ells era cridats pels clubs per tal de complir amb la llei i veien, d’aquesta manera, com en la majoria dels casos es tallava d’arrel la progressió del jugador. Molts pocs casos hem vist a un jugador jove ser important a Segona B, tret dels filial lògicament. Ara serà diferent, si els clubs volen tenir aquests jugadors serà el seu problema i si realment els volen en plantilla serà per fer-los jugar més o menys assíduament.

També surten beneficiats els clubs. En primer lloc pel tema econòmic. Si et pots estalviar una, dues, tres o més fitxes, són diners que es guarda el club per d’altres partides. I en segon lloc, és un pes que es treu de sobra els responsables de confeccionar la plantilla, que moltes vegades es tornaven bojos buscant aquests jugadors. I és que no era molt raonable que la Federació obligués als equips a tenir un nombre de fitxes ocupades.

Ara bé, no ens enganyem. Aquest canvi en la reglamentació és la excepció que confirma la regla. La meravellosa Federació Espanyola, del meravellós president Ángel María Villar, mai fa dos actes seguits amb dos dits de front. Ja avanço quina serà la pròxima relliscada: la confecció dels grups de Segona B. Més d’un s’estarà trencant el cap per quadrar els 80 equips de la categoria. D’aquí unes setmanes sabrem el resultat i llavors l’analitzarem.

Article escrit per : Miguel Angel | El 24 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |

Deixem-nos de romanticismes

Escric aquest article després de presenciar una de les escenes més estrambòtiques que recordo en un partit de futbol. I mira que n’he vist de partits! Fa unes setmanes, Adrian Arroyo, comentava en el seu blog el que li agradaven les últimes jornades per tot l’enrenou que es montava, avui afegeixo el poc que  m’agraden les eliminatòries d’ascens. Primer de tot és totalment vergonyós que en una categoria on hi participen 80 equips, només 4 obtinguin el premi de l’ascens. Molt podríem parlar de la Segona Divisió B, una categoria ruinosa de totes, totes. Però avui em centraré en l’altre competició que hi ha després de les respectives 38 jornades: els play off.

Ja ho diuen que el futbol és injust. D’això a Sabadell, desgraciadament, en tenim força de capítols. Fa poc més d’un any em vam viure un. No el recordaré perquè sinó em posaria de més mala llet. Avui n’hem presenciat un altre. L’Ontinyent, al qual reconec que no li tinc especial apreci, ha estat robat en el decisiu partit per l’ascens a Alcorcón. La veritat, desconec perquè la RFEF no vol que certs equips no pugin de categoria. Si l’any passat vam ser nosaltres els perjudicats, aquest ho han estat dos equips del nostre grup, Sant Andreu i Ontinyent. El Sant Andreu li van pispar l’ascens a la primera eliminatòria davant la Ponferradina i també va ser perjudicat en el partit d’anada al Mini Estadi la setmana passada. Avui l’Ontinyent, que per cert té un mèrit extraordinari, han vist com li xiulaven un penal més que dubtós i com li remontaven en el darrer minut en una jugada en que hi ha hagut unes mans i dos fores de jocs. Com per no cabrejar-se!

És per això que la Segona B no té res a veure amb el futbol d’èlit. Aquesta categoria és una jungla en que, normalment guanya, o el més poderós o el que millor sap moure’s per segons quins terrenys gens esportius. Per aquests motius ens hem de començar a posar les piles, deixem-nos de romanticismes i comencem a treballar i, sobretot, parlar amb les persones adequades. Del contrari, malviurem en aquesta categoria pels segles dels segles.

Article escrit per : Miguel Angel | El 20 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |